El meu PLE

El PLE. Un concepte que per a mi i per a moltes de les meves companyes no és nou.  Ja a primer el vam tractar i, de fet, vam fer un PLE a l’inici del curs i un altre a finals de curs. D’aquesta manera hem pogut veure la nostra evolució respecte a les eines que usàvem en la nostra vida quotidiana, el resultat final va ser el següent. També enllaço la entrada al respecte.

PLE, 1r GEDI (2012)

Així doncs. Es tracta “d’un conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona empra de forma assídua per aprendre” (Adell i Castañeda, 2010). A més, és “un aprenentatge el resultat del qual intervenen tres processos cognitius bàsics: llegir, reflexionar/fer i compartir” (Attwell, 2008). A continuació adjunto el meu PLE actual. 

PLE, AALOUF (2014)

Es poden detectar algunes diferències respecte al PLE de ara fa tres anys: alguns eines noves s’han començat a usar (com per exemple Mindomo) i d’altres no apareixen per què no els hi donat us (Encore o Photoscape). El PLE, a més, ens ajuda a adonar-nos d’on extraiem la informació, de com la compartim, quin ús li donem, etc. Fer el PLA m’ha ajudat a donar-me compte de la utilitat que dono en aquestes eines.

La veritat que jo també em vaig qüestionar el per que de la importància ara del PLE, si sempre hem fet aquest procés mental. Dic “també” per què a Adell i Castañeda ho esmenten en les seves dues lectures citades a baix. Totes dues lectures m’han fet veure la seva importància. De fet, ara més que mai, en la nostra societat plena de canvis. Per a Adell i Castañeda (2010), és una manera “d’aprendre a aprendre en la era digital”, una vertadera eina de “metacognició” (Adell i Castañeda, 2010), ja que és una manera de veure de forma visual les estratègies i els recursos que usem per arribar al nostre objectiu així com avaluar-los: com per exemple com fer-se un vídeo cantant i pujar-lo a una entrada de blog? Quins altres recursos puc emprar?, etc.

Voldria comentar, a més,  que el fet de tenir un e-portafoli m’ha ajudat a enriquir molt el meu PLE, en especial el PLN ja que mai havia compartit el meu coneixement, dubtes, experiències, etc. de forma online. Una manera de veure’m reflectida però de forma escrita. De fet entrar al blog de les companyes i llegir-lo és com si les tinguessis davant parlant. Ha estat una manera totalment nova per fer escoltar la meva veu. No només això, sinó que per penjar certs aspectes hem hagut de cercar noves eines per aconseguir-ho, photopeach per crear presentacions de imatges, voki per gravar i pujar audicions, CMaptools per crear mapes conceptuals, etc.  En el futur m’agradaria ser més fluent respecte a compartir les meves entrades de blog (o de les meves companyes) en altres eines, és a dir, penso que no realitzo gaire interactuacions entre les eines que empro. La única que destaca és el Whats App on mitjançant grups d’amics i de familiars compartim moltes notícies, pàgines informatives sobre temes que ens interessen, etc. per això mateix la he inclòs en el PLE per que és el lloc on més comparteixo més pàgines.

Així doncs en el meu PLE destaca el PLN (Red Personal d’Aprenentatge) gràcies (sobretot) al blog. Pensant en el futur m’emociona pensar en el claustre vitual mencionat pels autors citats. Imaginem-nos un context en el que el claustre amb el que ens ha tocat treballar no comparteix les nostres idees i no ens ajuda a desenvolupar-les ni a millorar-les. Aquest clautre virtual ens dona la possibilitat de consultar a altres docents, siguin on siguin, i també poder crear claustre virtuals en els que diferents docents comparteixen els mateixos interessos i pretenen millorar la seva pràctica educativa. Només en pesar-ho se’m fica la pell de gallina, quina emoció poder comentar amb mestres amb altres experiències, altres grups-classes o inclús amb una altra cultura i compartir una gran quantitat d’eines i metodologies educatives. Tu elegeixes aquelles persones que segueixen una mateixa o pareguda línia educativa, ells et poden proporcionar noves idees i metodologies i viceversa. Aquest grup de persones formen el que s’anomena CoP: Comunitat de Pràctica (Wenger, 2006). Serà un espai en el que disposarem de multitud “d’oportunitats d’aprenentatges a partir de la investigació i reflexió sobre la pràctica” (Adell i Castañeda, 2011), primordial per a un bon docent. Posem de cas que ara el nostre grup-classe actual tenim una filosofia i línia educació semblant, us imagineu una claustre virtual entre totes? Seria magnífic poder compartir els nostres aprenentatges i investigar-ne d’altres de forma conjunta i sense témer la distància física que ens sepra. Al següent enllaç parla de la nova experiència: Noves experiències educatives: el claustre virtual. 

Per acabar, dir que el fet de voler estar en continua formació enriqueix sense cap dubte el nostre PLE, però requereix tant d’una “implicació cognitiva com emocional” (Adell i Castañeda, 2011) i amb la motivació de millorar contínuament el seu Desenvolupament Professional Docent (DPD, segons Adell i Castañeda, 2011). Per tant, un mestre que pensi que la seva labor es redueix al temps que passa a dins l’aula amb els seus alumnes i que a fora del centre deixa de ser docent, poc èxit tindrà el seu PLE. Cal renovar-se contínuament i de forma paral·lela als avenços de la societat (o almenys intentar-ho) si volem adaptar-nos a les diferents generacions que ens toqui tenir a l’aula.  

Quines són les possiblitats de la Web 2.0 per a la trasformació del rol docent?

Web 2.0? Què és això? Segurament que molts teniu aquest terme familiaritzat, altres no i la majoria penseu que no sabeu que és, encara que segurament en feu ús.  

La societat adulta tots recordaran aquells ordinadors de sobre taula en el que era com una "capsa": tot el que feies i guardaves es quedava allí, sense possibilitat d’extraure’l (excepte amb discos extraïbles). Doncs aquest tipus de web, estàtica i que s’usava bàsicament per accedir i consumir la informació és el que s’anomenava Web 1.0. 

En canvi, la web 2.0, és molt diferent, amb el seu estaticisme dona moltíssimes possibilitats per a que qualsevol usuari pugui participar en la creació de informació i poder compartir-la amb qualsevol usuari, independentment de la seva ubicació o del temps. Aquesta possibilitat que proporciona la web 2.0 em pareix molt fructífera: podem aprofitar la presència d’altres mestres (per exemple) i, com a conseqüència poder compartir diferents recursos, comentar i opinanant sobre el seu funcionament així com moltes altres possibilitats. Això també permet crear coneixement de forma col·labrativa. De forma online, dues mestres (o més) podem fer una programació conjunta  sobre el mateix cas de necessitat a l’aula, per exemple un nen cec. 

Les teles d'aranya ens recorden a la xarxa d'Internet
Imatge de Shannon Orem

Es tracta, a més,  d’una espècie de xarxa que podríem comparar amb la tela de les aranyes. Dic teles d’aranyes veient el centre i l’aranya en si com a Internet i la tela amb la seva composició complexa i connectada tota entre sí les diferents connexions que poden sorgir la web. Un exemple clar és el Blogger, si aquestes mestres comparteixen el seu treball els hi servirà a moltíssimes altres persones, entre les cuals destaco els que et segueixen al blog i els que el comparteixen amb altre gent i formen la “tela d’aranya que he comentat”. Aprofito per incloure el següent video que vam realitzar na Felisa (la meva companya de classe) i jo en el que explicàvem el sentit que té per a nosaltres tenir un eportafoli, aconsello (a més) llegir la entrada en la que va estar publicada:

Per tant, aquesta “interconectivitat i interactivitat es el que dona valor a la Web 2.0 (Maiz Olazabalaga, 2009). Aprofito per incloure dos esquemes fets a classe, un de la Web 2.0 i l'altre també però relacionat amb la educació:

Mapa conceptual web 2.0 (Grup 4t GEDI, 2014) basant-nos en les referències bibliogràfiques citades al final de l'entrada. 

Mapa conceptual web 2.0 i l'Educació (Grup 4t GEDI, 2014) basant-nos en les referències bibliogràfiques citades al final de l'entrada.

Per altra banda, altre gran possibilitat que ens ofereixen la web 2.0 es la de formar una societat reflexiva i crítica. Em de ser ben conscients que la Web 2.0 ens donarà la possibilitat de formar a alumnes en una societat en la que el coneixement no depèn només de l’expert format i reconegut oficialment pel país sinó per altre gent que compta amb la experiència. Es tracta de la “societat de la conversació” (Ortiz de Zárate, 2008) en la que tot es pot posar en qüestionament i en la que abunda “l’aprenentage col·laboratiu i participatiu” (Cabero Almenara, 2009). Una pràctica que jo desenvoluparia per aconseguir alumnes crítics i reflexius, és ajudar-los a analitzar les pàgines webs, els vídeos i tots els continguts de Internet per ells mateixos. Per entendrem ficarem d’exemple Youtube. Posem de cas que  volem aprendre a classe com fer un volcà en una maqueta petita. Quina millor manera d’analitzar les diferents maneres que existeixen a Internt fetes a proba per altres persones. Així com analitzar la viabilitat del procés  i els perills que puguin provocar, un veritable aprenentatge per a tota la vida. En aquest mateix tipus d’activitat podem aprofitar el moment per inculcar la importància de reconèixer les idees dels altres i per tant els drets d’autor; són “valors” (Suvires García i Ruiz Galacho, 2011) que cal educar als infants des de ben petits. Per exemple: “la idea del volcà que més ens ha agradat ha estat d’aquesta mare, que ha fet la prova amb els seus fills”, potser inclús podríem entre tots agrair-li (mitjançant un comentari) el fet de compartir el vídeo. Aquest cas es tracta de una dona que sense ser mestre està en “condició social d’aprenentatge” (Sangrà Morer, 2014). He posat aquest exemple per que és una realitat que hem d’afrontar. Tots veiem vídeos, però no amb la mateixa vulnerabilitat que ho fan els infants. Per això mateix aquest canvi es necessari i fer dels infants autònoms per analitzar tots aquests continugts ha de ser un repte per a nosaltres com a futures mestres, aprofitant sempre els recursos lliures, es clar. 

Per acabar afegeixo el següent mapa conceptual que resumeix molt els diferents rols que hauria de tenir un mestre a l’aula segons George Siemens (2010), citat per Eva Maria Rosselló (2014).

Referències bibliogràfiques:

-      - Suvires García, M.A. y Ruiz Galacho, S.(2011): "Derechos de autor y propiedad intelectual en Internet paraeducación". En: J. Ruiz Palmero y J. Sánchez Rodríguez (Coors.). Buenasprácticas con TIC para la investigación y la docencia. Málaga: Universidad deMálaga.

- Cabero Almenara (2010): Web 2.0. El usode la web en la sociedad del conocimiento. Investigación e implicacioneseducativas (Capítol 1).

- Maiz Olazabalaga (2009): Web 2.0. El uso de la web en la sociedad delconocimiento. Investigación e implicaciones educativas (Capítol 8).

- Sangrà Morer (2014): La función educativa del “otro” en red. Visitada. URL http://blogs.elpais.com/traspasando-la-linea/2014/08/la-funci%C3%B3n-educativa-del-otro-en-red.html  (visitada  el 10 d’octubre de 2014).

- Maria Rosselló, E. (2014): La Enseñanza en Redes Sociales y Tecnológicas (traducció de George Siemens, 2010). URL http://aprendreescrear.blogspot.com.es/2014/10/llavors-que-creixen.html (visitada dia 10 d’octubre de 2014)

- Youtube. (octubre 9 del 2014.) Web 2.0. Obtingut de https://www.youtube.com/watch?v=Bc0oDIEbYFc
- Imatge de la tela d'aranya de Shannon Orem

Alfabetització s.XXI

Quan llegeixo aquesta frase el primer que em ve al cap és la forma en la que ens comuniquem avui en dia. El que esta clar és que no és la mateixa forma de comunicar-nos que fa uns quants anys enrere. L’alfabetització està molt relacionada amb la comunicació, i és la temàtica de la qual en vull parlar en la següent entrada.

He de confessar que no podia parar de pensar en el tema durant la classe en la que el vam tractar. Quin era el meu objectiu principal com a mestre? (a banda de la educació en sí així com els valors i actituds socials, la empatia, la solidaritat, el viure en societat, etc.). Centrant-me en la alfabetització penso en ensenyar i escriure, que segons Jordi Adell (1997) ha estat l’aprenentatge més important en l’escola. Però segueix sent-ho en l’actualitat?

Per una banda, si en l’escola el que volem ensenyar són aspectes funcionals que serveixen per a la resta de la teva vida. Com puc fer que un infant li doni utilitat al fet de llegir i  escriure mentre els infants veuen les seves famílies i la societat en general escrivint majoritàriament en forma digital?: per escriure o contestar un missatge s’escriu en mòbil, tablet o ordinador, el mateix passa per escoltar música, llegir notícies, fer reclamacions, fer compres, etc. Per tant no seria més fàcil aprendre a llegir i a escriure directament des de les noves tecnologies, que sí que els hi donaran ús?

Per altra banda, hi penso i considero que no hauríem d’arribar a aquell punt, sense agafar mai un bolígraf i aprendre a escriure en un full. Sobretot per que el dia en que ens falti la electricitat en tot el món, que passarà? Ningú sabrà escriure a mà? Tornaríem a una societat pareguda a l’època prehistòrica?

Tornant a la realitat, cal saber adaptar-se al dia dia, als alumnes i generacions que ens toquin i a la societat en la que ens trobem. Penso que en moltes escoles el procés d’alfabetització es fa prou bé. Jo per la meva part ho faria de forma paral·lela: aprendre a llegir i a escriure a mà, i al mateix temps introduir aquest aprenentatge en el món tecnològic donant-li la funcionalitat real que li toca. El meu nebot amb 4 anys es dirigia a Youtube per escriure Tomgry (Tom i Jerry), mentre encara aprenia a llegir i escriure a l’escola (sempre baix el control d’un adult).

A més, i per acabar, dir que cal tenir molt en compte que el llenguatge mediàtic (necessari per l’alfabetització en l’actualitat) no es resumeix en frases, punts i comes, com en llengua escrita. Sinó que apareixen molts més elements que només els aprens fent-ne ús ja que esta ple de icones que sinó les coneixes no les pots entendre. Un analfabet no entendria que clicar en la lupa significa cercar alguna cosa. Seria el que Jordi Adell (1997) anomena un codi abstracte i artificial.

Fins aquí aquesta entrada, fins la pròxima!

Primera imatge de David Acevedo Godoy 

Segona imatge de Intel Free Press

Presentació

Bon dia,

La següent entrada té l’objectiu de presentar el meu últim blog, de la carrera i no de la meva carrera professional.

Puc dir que em sento preparada per afrontar la recta final, encara que les pors no em falten ja que ens han comentat que les assignatures d’enguany requereixen molt de temps de dedicació.

He de confessar, a més, que començo el curs amb molts de dubtes que m’han sorgit durant les pràctiques.  Però la veritat que no m’inquieta ja que penso que és una bona senyal: tinc més coses que aprendre. De totes maneres està clar que les portes sempre han de quedar obertes, ja que mai arribarem a abordar tot el coneixement.

Això és tot, començo amb les piles cargues. Fins la pròxima!

Imatge de Bert Kaufmann