El meu PLE

El PLE. Un concepte que per a mi i per a moltes de les meves companyes no és nou.  Ja a primer el vam tractar i, de fet, vam fer un PLE a l’inici del curs i un altre a finals de curs. D’aquesta manera hem pogut veure la nostra evolució respecte a les eines que usàvem en la nostra vida quotidiana, el resultat final va ser el següent. També enllaço la entrada al respecte.

PLE, 1r GEDI (2012)

Així doncs. Es tracta “d’un conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona empra de forma assídua per aprendre” (Adell i Castañeda, 2010). A més, és “un aprenentatge el resultat del qual intervenen tres processos cognitius bàsics: llegir, reflexionar/fer i compartir” (Attwell, 2008). A continuació adjunto el meu PLE actual. 

PLE, AALOUF (2014)

Es poden detectar algunes diferències respecte al PLE de ara fa tres anys: alguns eines noves s’han començat a usar (com per exemple Mindomo) i d’altres no apareixen per què no els hi donat us (Encore o Photoscape). El PLE, a més, ens ajuda a adonar-nos d’on extraiem la informació, de com la compartim, quin ús li donem, etc. Fer el PLA m’ha ajudat a donar-me compte de la utilitat que dono en aquestes eines.

La veritat que jo també em vaig qüestionar el per que de la importància ara del PLE, si sempre hem fet aquest procés mental. Dic “també” per què a Adell i Castañeda ho esmenten en les seves dues lectures citades a baix. Totes dues lectures m’han fet veure la seva importància. De fet, ara més que mai, en la nostra societat plena de canvis. Per a Adell i Castañeda (2010), és una manera “d’aprendre a aprendre en la era digital”, una vertadera eina de “metacognició” (Adell i Castañeda, 2010), ja que és una manera de veure de forma visual les estratègies i els recursos que usem per arribar al nostre objectiu així com avaluar-los: com per exemple com fer-se un vídeo cantant i pujar-lo a una entrada de blog? Quins altres recursos puc emprar?, etc.

Voldria comentar, a més,  que el fet de tenir un e-portafoli m’ha ajudat a enriquir molt el meu PLE, en especial el PLN ja que mai havia compartit el meu coneixement, dubtes, experiències, etc. de forma online. Una manera de veure’m reflectida però de forma escrita. De fet entrar al blog de les companyes i llegir-lo és com si les tinguessis davant parlant. Ha estat una manera totalment nova per fer escoltar la meva veu. No només això, sinó que per penjar certs aspectes hem hagut de cercar noves eines per aconseguir-ho, photopeach per crear presentacions de imatges, voki per gravar i pujar audicions, CMaptools per crear mapes conceptuals, etc.  En el futur m’agradaria ser més fluent respecte a compartir les meves entrades de blog (o de les meves companyes) en altres eines, és a dir, penso que no realitzo gaire interactuacions entre les eines que empro. La única que destaca és el Whats App on mitjançant grups d’amics i de familiars compartim moltes notícies, pàgines informatives sobre temes que ens interessen, etc. per això mateix la he inclòs en el PLE per que és el lloc on més comparteixo més pàgines.

Així doncs en el meu PLE destaca el PLN (Red Personal d’Aprenentatge) gràcies (sobretot) al blog. Pensant en el futur m’emociona pensar en el claustre vitual mencionat pels autors citats. Imaginem-nos un context en el que el claustre amb el que ens ha tocat treballar no comparteix les nostres idees i no ens ajuda a desenvolupar-les ni a millorar-les. Aquest clautre virtual ens dona la possibilitat de consultar a altres docents, siguin on siguin, i també poder crear claustre virtuals en els que diferents docents comparteixen els mateixos interessos i pretenen millorar la seva pràctica educativa. Només en pesar-ho se’m fica la pell de gallina, quina emoció poder comentar amb mestres amb altres experiències, altres grups-classes o inclús amb una altra cultura i compartir una gran quantitat d’eines i metodologies educatives. Tu elegeixes aquelles persones que segueixen una mateixa o pareguda línia educativa, ells et poden proporcionar noves idees i metodologies i viceversa. Aquest grup de persones formen el que s’anomena CoP: Comunitat de Pràctica (Wenger, 2006). Serà un espai en el que disposarem de multitud “d’oportunitats d’aprenentatges a partir de la investigació i reflexió sobre la pràctica” (Adell i Castañeda, 2011), primordial per a un bon docent. Posem de cas que ara el nostre grup-classe actual tenim una filosofia i línia educació semblant, us imagineu una claustre virtual entre totes? Seria magnífic poder compartir els nostres aprenentatges i investigar-ne d’altres de forma conjunta i sense témer la distància física que ens sepra. Al següent enllaç parla de la nova experiència: Noves experiències educatives: el claustre virtual. 

Per acabar, dir que el fet de voler estar en continua formació enriqueix sense cap dubte el nostre PLE, però requereix tant d’una “implicació cognitiva com emocional” (Adell i Castañeda, 2011) i amb la motivació de millorar contínuament el seu Desenvolupament Professional Docent (DPD, segons Adell i Castañeda, 2011). Per tant, un mestre que pensi que la seva labor es redueix al temps que passa a dins l’aula amb els seus alumnes i que a fora del centre deixa de ser docent, poc èxit tindrà el seu PLE. Cal renovar-se contínuament i de forma paral·lela als avenços de la societat (o almenys intentar-ho) si volem adaptar-nos a les diferents generacions que ens toqui tenir a l’aula.