martes, 14 de octubre de 2014

Quines són les possiblitats de la Web 2.0 per a la trasformació del rol docent?

Web 2.0? Què és això? Segurament que molts teniu aquest terme familiaritzat, altres no i la majoria penseu que no sabeu que és, encara que segurament en feu ús.  

La societat adulta tots recordaran aquells ordinadors de sobre taula en el que era com una "capsa": tot el que feies i guardaves es quedava allí, sense possibilitat d’extraure’l (excepte amb discos extraïbles). Doncs aquest tipus de web, estàtica i que s’usava bàsicament per accedir i consumir la informació és el que s’anomenava Web 1.0

En canvi, la web 2.0, és molt diferent, amb el seu estaticisme dona moltíssimes possibilitats per a que qualsevol usuari pugui participar en la creació de informació i poder compartir-la amb qualsevol usuari, independentment de la seva ubicació o del temps. Aquesta possibilitat que proporciona la web 2.0 em pareix molt fructífera: podem aprofitar la presència d’altres mestres (per exemple) i, com a conseqüència poder compartir diferents recursos, comentar i opinanant sobre el seu funcionament així com moltes altres possibilitats. Això també permet crear coneixement de forma col·labrativa. De forma online, dues mestres (o més) podem fer una programació conjunta  sobre el mateix cas de necessitat a l’aula, per exemple un nen cec. 
Les teles d'aranya ens recorden a la xarxa d'Internet
Imatge de Shannon Orem

Es tracta, a més,  d’una espècie de xarxa que podríem comparar amb la tela de les aranyes. Dic teles d’aranyes veient el centre i l’aranya en si com a Internet i la tela amb la seva composició complexa i connectada tota entre sí les diferents connexions que poden sorgir la web. Un exemple clar és el Blogger, si aquestes mestres comparteixen el seu treball els hi servirà a moltíssimes altres persones, entre les cuals destaco els que et segueixen al blog i els que el comparteixen amb altre gent i formen la “tela d’aranya que he comentat”. Aprofito per incloure el següent video que vam realitzar na Felisa (la meva companya de classe) i jo en el que explicàvem el sentit que té per a nosaltres tenir un eportafoli, aconsello (a més) llegir la entrada en la que va estar publicada:



Per tant, aquesta “interconectivitat i interactivitat es el que dona valor a la Web 2.0 (Maiz Olazabalaga, 2009). Aprofito per incloure dos esquemes fets a classe, un de la Web 2.0 i l'altre també però relacionat amb la educació:

Mapa conceptual web 2.0 (Grup 4t GEDI, 2014) basant-nos en les referències bibliogràfiques citades al final de l'entrada. 

Mapa conceptual web 2.0 i l'Educació (Grup 4t GEDI, 2014) basant-nos en les referències bibliogràfiques citades al final de l'entrada.

Per altra banda, altre gran possibilitat que ens ofereixen la web 2.0 es la de formar una societat reflexiva i crítica. Em de ser ben conscients que la Web 2.0 ens donarà la possibilitat de formar a alumnes en una societat en la que el coneixement no depèn només de l’expert format i reconegut oficialment pel país sinó per altre gent que compta amb la experiència. Es tracta de la “societat de la conversació” (Ortiz de Zárate, 2008) en la que tot es pot posar en qüestionament i en la que abunda “l’aprenentage col·laboratiu i participatiu” (Cabero Almenara, 2009). Una pràctica que jo desenvoluparia per aconseguir alumnes crítics i reflexius, és ajudar-los a analitzar les pàgines webs, els vídeos i tots els continguts de Internet per ells mateixos. Per entendrem ficarem d’exemple Youtube. Posem de cas que  volem aprendre a classe com fer un volcà en una maqueta petita. Quina millor manera d’analitzar les diferents maneres que existeixen a Internt fetes a proba per altres persones. Així com analitzar la viabilitat del procés  i els perills que puguin provocar, un veritable aprenentatge per a tota la vida. En aquest mateix tipus d’activitat podem aprofitar el moment per inculcar la importància de reconèixer les idees dels altres i per tant els drets d’autor; són “valors” (Suvires García i Ruiz Galacho, 2011) que cal educar als infants des de ben petits. Per exemple: “la idea del volcà que més ens ha agradat ha estat d’aquesta mare, que ha fet la prova amb els seus fills”, potser inclús podríem entre tots agrair-li (mitjançant un comentari) el fet de compartir el vídeo. Aquest cas es tracta de una dona que sense ser mestre està en “condició social d’aprenentatge” (Sangrà Morer, 2014). He posat aquest exemple per que és una realitat que hem d’afrontar. Tots veiem vídeos, però no amb la mateixa vulnerabilitat que ho fan els infants. Per això mateix aquest canvi es necessari i fer dels infants autònoms per analitzar tots aquests continugts ha de ser un repte per a nosaltres com a futures mestres, aprofitant sempre els recursos lliures, es clar. 

Per acabar afegeixo el següent mapa conceptual que resumeix molt els diferents rols que hauria de tenir un mestre a l’aula segons George Siemens (2010), citat per Eva Maria Rosselló (2014).




Referències bibliogràfiques:



- Sangrà Morer (2014): La función educativa del “otro” en red. Visitada. URL http://blogs.elpais.com/traspasando-la-linea/2014/08/la-funci%C3%B3n-educativa-del-otro-en-red.html  (visitada  el 10 d’octubre de 2014).

- Maria Rosselló, E. (2014): La Enseñanza en Redes Sociales y Tecnológicas (traducció de George Siemens, 2010). URL http://aprendreescrear.blogspot.com.es/2014/10/llavors-que-creixen.html (visitada dia 10 d’octubre de 2014)

- Youtube. (octubre 9 del 2014.) Web 2.0. Obtingut de https://www.youtube.com/watch?v=Bc0oDIEbYFc
- Imatge de la tela d'aranya de Shannon Orem

No hay comentarios:

Publicar un comentario