viernes, 7 de noviembre de 2014

POSSIBILITATS I LIMITACIONS DEL SOFTWARE EDUCATIU



Bon dia,
Aquests dies hem estat tractant sobre els conceptes bàsics de multimèdia, i en conseqüència i en relació amb els nostres estudis (es clar) els softwares educatius (S.E, a partir d’ara). Segurament tots hem interactuat amb S.E en la nostra infantesa: tant a casa, per iniciativa dels pares, o a l’aula amb iniciativa del claustre docent de l’escola on assitiem. Introdueixo els esquemes realitzats a classe sobre tots dos temes esmentats:





En el meu cas recorda (i per que es va parlar a classe, la meva memòria no em permet molt més) el software de’n PIPO. Recordo estar en l’aula d’informàtica, on cada alumne hi jugava amb el seu ordinador. El que no recordo és si anàvem tot el grup-classe o només els infants que encara no dominàvem la llengua. Altres S.E que recordo són els que ens venien incorporats amb els llibres d’anglès.

Bé, en aquesta entrada voldria parlar de les possibilitats i limitacions que ens poden brindar els S.E. Els meus comentaris estaran influències sens dubte de les meves experiències pròpies.

Començant per les limitacions voldria dir que és una llàstima que la majoria de S.E estan dissenyats de manera simple amb gràfics senzills, pantalles simples, etc. Rarament veiem un S.E amb dissenys sorprenents similars als videojocs que tots hem jugat de petits, com per exemple en Super Mario. A més, el joc es sol centrar massa en els objectius educatius oblidant el fet “d’aprendre jugant” (Santos Urbina, 2000); no oblidem els interessos econòmics que hi ha al darrere, vendre el màxim de sowftares amb les mínimes despeses possibles. Un bon S.E “els criteris pedagògics han de tenir més pes que els criteris tècnics” (Jesús Valverde, 2007). Aquestes dues causes provoca que el joc sigui avorrit i no arribi a captar l’atenció dels infants. Jo, amb la meva pròpia experiència, puc dir que tots els softwares educatius amb els que he interactuat m’han resultat avorrits. Per això mateix, penso que es necessari el canvi cap a jocs educatius més divertits, que siguin vertaderament “jocs”. El curs passat na Paula, na Felisa i jo vam analitzar un videojoc educatiu descarregat de Google Play, en aquest es poden veure un gran quantitat de limitacions, errors, etc. deixo l’enllaç per els interessats.

Per altra banda, i tal com ja hem comentat a classe, “el ventall d’edats dels softwares educatius és molt ampli” (Urbina, 2000). Això provoca que els més petits es trobin amb una gran varietat de dificultats i els més grans s’avorreixin, mentre que un grup molt reduït seguirà els transcurs normal del disseny del software.  A més, seguint en les limitacions dels softwares és clar, penso que els hi donam un mal us. Poques vegades llegim les guies que venen incorporades, i com a conseqüència, les modalitats d’us que li podem aplicar al software són inadequades.

Per acabar amb les limitacions, dir que penso que és una llàstima que el jocs no permeten en gran mesura el desenvolupament de la creativitat. Els nens només podran usar el joc per fer el que ha estat dissenyat i programat pels editors i creadors del software. És una llàstima que no siguin més flexibles.

Pel que fa a les possibilitats, dir que n’hi ha moltíssimes en cas que el productor sigui un docent. Així doncs, el mestre pot dissenyar un software en base a les característiques i necessitats de la seva classe en concret, tant el seu nivell cognitiu com els estils d’aprenentatge que pugui haver en l’aula. No només això sinó que inclús pot fer una variant a un alumne concret amb algun tipus de dificultat d’aprenentatge, amb icones més grans, per exemple (això dependrà de les necessitats i capacitats de cada nen en concret). A més, també per fer que el joc sigui més divertit crear-lo en base als interessos dels infants. Si a una classe els hi agrada molt els insectes (com era la classe on vaig fer el pràcticum I el curs anterior), introduir aquest element al joc els hi motivarà més; quina emoció tant per a nosaltres com a docent així com per els alumnes. No només això, sinó que també es pot adaptar/crear un software d’un projecte que estem treballant a l’aula. Pel que fa als estils d’aprenentatge se’ls pot donar la possibilitat als infants de elegir com jugar: amb música, de forma més visual, etc. En definitiva es tracta de que sigui un programa “que s’ha adapti a diferents nivells de desenvolupament” (Urbina, 2000).; que, a més, també tenim la possibilitat de jugar amb la dificultat de joc segons les capacitats de la nostra aula, sempre augmentant aquesta de forma progressiva, és clar.

En conclusió, les TIC’s s’han d’introduir a les aules, és una realitat i un canvi que no li hem de donar l’espatlla. Jo, com a futura docent, penso que complementar els aprenentatges en la vida real amb sowftares educatius cerats per mi mateixa o per altres professionals però que s’adeqüin al meu grup-classe en concret (el seu nivell cognitiu, interessos, motivacions, etc.), serà molt més significatiu pels infants, ja que s’adapta a la societat en la que els hi ha tocat viure. El que si hem de tenir en compte és la fonamentació de l’autonomia, la manera en que tracta els errors el S.E (amb principis constructivistes i deixant-li temps a l’infant a pensar-se bé a resposta, poder reflexionar al respecte i autoavaluar-se a si mateix ), i sobretot, analitzar “el tipus d’experiències d’aprenentatge que proporciona el S.E.” (Valverde, 2007). A més, no cal oblidar avaluar el software en si; les llistes de control són una bona alternativa. Aprofito per incloure la entrada de na Felisa: Videojocs...tutelats: experiència reflexiva, per que penso que és molt fructífera i ens pot aportar diverses idees a l’hora de crear un software educatiu; també basada en la mateixa experiència del videojoc de Google Play que he comentat anteriorment. 

Referències bibliogràfiques:
- VALVERDE, Jesús: Módulo III. Evaluación de materiales didácticos multimedia.

VALVERDE, Jesús: Módulo I. Procedimiento básico para el diseño y producción de multimedia educativos.

URBINA, Santos: algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil. Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa. 2000 

No hay comentarios:

Publicar un comentario